...
La tribu enemiga es reuneix al voltant de la
gran roca, m’hi aproximo sense que em sentin, i aconseguir llançar el repte al líder,
no puc perdre forces amb els altres que el segueixen, menys morts, menys esforços
i serem la tribu més gran de la zona. Sento els tambors, fan una festa tot i la
desfeta que han patit...
una dona la líder? ella va recitant:
les mentides
seran veritat.
I les veritats mentida.
...
Guardo el punyal sota la túnica, la gent
aixecada a la graderia discuteix a crits
a l’estrada, la cega segueix encadenada al seu
amo mort, crida:
El que no ens ho devia tot res ens tornar
i regna sobre nostre
i mai en te prou
la cobdícia et retorça
i robes l’aliment
de la boca dels teus fills
com fera carronyaire
les armes que ves alçar
per mostrar a tothom
el ordre de la llei
les uses contra els germans.
...
la bruixa no ha parat de parlar en tota l’estona,
apropo la torxa a la pira:
Jo us beneeixo de tantes formes...
Son les teves sabates
les que claven claus
a les petjades.
les llums i quadres
les que deformen
les vostres ombres e imatges.
Tu enverines
els que condèmnin el futur
amb prediccions.
el que delma els ramats,
que les aus tornin,
i la sequera s’estengui.
...
camino cap a l’estrada, encara no m’han cridat
per`vull tallar el discurs de l’advocada que comença a delirar rememorant el
mercader de Venècia:
tant temps ha passat i ara vull recuperar el crèdit.
Un gram de carn per cada vida segada.
No equilibraries la balança.
Un segon de sofriment per cada obra
Un segon de sofriment per cada obra
destruïda i oblidada.
I Mai tornaries el deute.
Ni repararàs els danys
amb totes les teves riqueses.
La seguretat que ara mostres
no pot ser mes falsa
i repugnant....
...
La multitud s’atansa a la tanca, ressegueixo
la multitud, espanta’ls m’han dit, elimina el capitost, una noia sobresurt pels
caps dels altres, l’apunto. No crec que ningú l’hi faci cas
l’antena m’envia el que diu, espero
confirmació d’objectiu a abatre.
I crido per moltes boques
i segueixes somrient.
com qui te els músculs pinçats
o el cervell trepanat.
Ara ja se com les gastes
i per que volíes les clau del jardí.
Les plantes que has oblidat
amb la suor regaràs
una llavor
no et sacia
amb l’ultima llàgrima
que vaig perdre
no t’assedegues
de l’alenada d'un adéu
els pulmons no omples
famolenc i esmaperdut
sec i ofegat
...
La sondà segueix dintre el seu cap, obert. No
en traurem res de profit, crido el servei de recollida i neteja, els espero no
sigui cas que comencí a donar-me les dades que busco
les migranyes
de les mines
en el meu cap excavades
per treure unes pedres
on emmirallar-te
i la sang tornarà als rius
les pedres del fons del meu cor,
i els metalls
i els reflexes
dels rius i llacs,
i les ones sobre el
tornaran la força als troncs,
florint i creixent amunt
i als seus cors
la saviesa serà un altre cop
el mussol que us jutja de nit
sense saber des de on ulula
...
La nota deia:
No tinc res dir-te perquè
només entendràs el que t’ateny
com del dolor i el plaer només
et quedes amb el que et convé,
penses que tornaré mes tard?
que només tu saps cuidar-me?
que no en trobaré un altre?
per les carícies
els petits peludets.
Les amigues
per lluny que siguin
m’acompanyen
no estaré més sola
si espero a que m’entenguis
...
Realment està enfadada...
només una fabrica et penses que soc?
menjar, nens, roba.
decorà la casa...
somriures als matins,
humida a les nits,
dominada per dins
i per forà...
Creus que es això,
el que esperava de tu?
...
M’esperà a la terrassa del bar, suposo que sap
que tenia entre mans per la cara que fa.
Ja en tens un altre a dalt esperant-te?
Pots dir que em vaig confiar
i mentre jeia endormiscada
m’engreixa’t i debilitat
gronxada per la inèrcia
de la nostre relació
on només tu triaves.
Els teus desitjos
els únics que importaven,
les teves penes, insondables.
les idees que tens
il·luminen el món
i a mi em deixes a les fosques.
No te ajudat a cada pas?
M’he fet vella?
no més que tu.
Estàs cansat i avorrit de la nostra relació
no mes que jo.
...
Pensaves deixar-me aquí sola?
esperant el foc del sol
que em consumeixi a la fi.
ja moribunda, seca i saquejada.
no t’enduràs res que sigui meu,
Pensaves abandonar-me...
Però no serà així, jo marxaré!
t’usaré de combustible
i m’alliberaré!
de la força del pare
de la necessitat del seu calor
i no em giraré al marxar
ni veure com cremes
ni sentiré els crits
del brogit del sol ufanós
enyoraràs
una bellesa com jo
almenys això t’ho desitjo
avui estic de bon humor
si no fos així ni et parlaria
tothom te dies dolents.
La última transmissió de la terra no l'esperava. Veig l’ombra de la terra cremada contra un tel enorme que s’estén
més enllà, la meva cabina ha estat expulsada, la meva nau s’aproxima a la superfície,
amb tota l’armada acompanyant-la, descendeix suaument, no aterren, claven les
quilles a terra i encenen motor a fons, la poca atmosfera que quedà s’incendia.
estan traient la terra de la seva orbità. El sol escomet la explosió prevista,
els detonadors ja eren forà del
nostre abast de fa molt temps, al
voltant meu les altres capsules
trontollen sota la pressió i s trenquen.
la velà de la terra s’infla amb la primera
onada de radiació i veig com s’allunya , amb les naus clavades a fons amb els
reactors explotant un a un, donant un últim impuls, ho aconseguirà em dic abans
de rebre la ona de plasma.
Referents:
Patti Smith
Skunk anansie
Nina Hagen
Robert frazer
Aldiss
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada