Contes xinessos

...l'escala cap al cel...

quaranta dies trigen a pujar fins l'estació orbital. pocs cauen i en els 380 km finals els recuperen tots, i ja ho tornaran a provar més endavant. Les primeres naus sortiren del sistema solar amb velocitats dignes de anar a algun lloc. alguna de les últimes, per problemes en el sistema de politges de la catapulta trigarà cent anys a escapar de l'ambit orbital lluna terra, i provaran d'impactar-la amb una altre nau, com si fossin boles de billar.

L'escala és el cordó umbilical de l'estació orbital, pels microtubuls puja tot el necessari, les peces mes grans són visos d'una polzada, d'un ferro força dolent, actualment el principal material de construcció és la fusta que criant al espai, els dos tubs més importants per la supervivencia són el del aire i el del té, o liquid universal, colat i calentat adequament nodreix una persona o desencalla un engranatge.

La població xinesa, podríem pensar que prefereix voltar pel sistema solar amb les seves naus generacionals, esperant millores tecnológiques que els trobín un altre planeta en vida, però no es pot dubtar que per respecte als primers pioners no volen arribar.hi abans, a les altres galaxies. Centrats tots els avenços tecnològics en el minim gast energètic, maximitzen la supervivència sense aport del exterior.  calculs recents donarien una població més alta al cinturo de Ceres que a la terra, i no estan minant els asteroides. l'aillament del espai exterior dona unes condicions de vida més constants que les de la superfície d'un planeta, de les mil primeres naus que sortiren de la terra, una és va quedar a las proximitats del sistema solar, orbitant com a mètode de control, tot i que tenen un aport solar molt més alt que les que seguiren trajecte, no se'n beneficien. Ja hi han nascut 30 generacions de espacials.

...Presoner...

"Ja he signat, era o pena de mort o enviat amb els xinos"

Per temes de varietat genètica, o per enveja de les altres nacions del món el tractat incloïa un ú per mil de població no xinesa a les naus generacionals. molt pocs van pujar-hi a gust, la majoria reus, que tant per tant. L'esperança de molts governs era desarrotllar velocitats superiors als xinesos, per no arribar i trobar-se l'imperi xinès galàctic ja establert. I les naus de fusta sortint cada cop a velocitats mes lentes encara, es van establir vies rapides, per on devien sortir les hipernaus, però mai ho van fer.

...Font d'espai...

Mala idea, però al final...

Aqui se l'hi ocorreguè la idea no se sap, i no s'ha pogut corroborar com va succeir, els fets com s'han explicat són, amb totes les òrbites plenes de naus generacionals, algú es va fixar que l'es naus s'orientaven en l'eix que no girava amb la part més punxeguda o aerodinàmica contra el sentit que gira el planeta hostè de la òrbita. aquet efecte era més notable en els planetes exteriors, Plutò, make-make...No se sap qui va decidir que frenar el planeta de cop seria bona idea, el resultat va ser que totes les naus a la orbita sortiren expel.lides a velocitats mai aconseguides amb naus de fusta. l'explicaciò més acceptada parla d'espais buits inercials, el planeta poc a poc retornà a circular en la seva orbità habitual.

d'això se'n van desarrotllar les fonts d'espai, ningú arribat a entendre els conceptes mès bàsics, ès posaren les peces bàsiques disponibles, les maquines probaren combinatories... i funciona, un objecte sotà una font d'espai, te un abast limitat, va agafant impuls, al apagar la font la nau avança, l'espai adicional desapareix a una distancià força curta, sense efectes destacables al doble de la distancia de la zona d'impuls. el fet que la font, enfocada cap a la nau, estigui subjecte al casc no semblar afectar si el pal no va directament cap a la font, donant un rodeig, la font no te cap impuls en absolut, ni encessa ni apagada....

...Reserva natural...

N'havía vistes algunes, però de ben segur que cap de tant antiga.

-Agent surfista sector HN-351, per aqui no van enlloc, les reserves de la nebulosa estàn protegides.

no em feien ni cas, intentava trobar el pont de comandament de la nau, per intentar un contacte més directe, potser trobar una finestre desde on em veiessin. aixó mateix una finestrà oberta. sortirien sense però ja havien desenvolupat el creador de massa, si no s'entenia aquell desperdicí de gas. M'apropo a l'oberturà, a dintre un figurà baixeta, mirà el terrà, te una fregona doble, deu haber obert la finestrà per que s'eixuguí més rapid, em veu i fa el possat d'atacar-me quan veu que em disposso a entrar. m'esperare a que s'eixugui. La descompressió es bastant fortà, el cmap de força i el gravitatori deu ser baix, intento calcular la rotació que tenim, però estem massa lluny de les meves referencies

habituals. Observò la meva taulà de surf espacial, impecable. trec el cap per veure com va el terra. L'home es dispossa a tancar-me a fora. Intento recordar els protocols per comunicar amb cultures antigues, intento la salutaciò de l'oreneta que torna  a casa, fatal. segueix empenyent, provo amb l'internacional de pendre un tè, amb l'index ben estès. Remugà i deixa d'empenyer. d'esquenes a mi buscà tasses i un bullidor d'aigua, deixò la taula flotant aprop la pared, amb les seves subjeccions de seguretat, el tè te mala pintà però no em matarà, intento comicar-me amb ell, explicar-li que no poden anar a les nebulosses, és molt mala idea per moltes raons, al gest de saludar militarment, s'aixeca, tornar a regirar per l'habitació fins que troba el uniforme de oficial en cap de la nau, tornà a seure enfront meu amb la mateixa expressió de estar perdent el temps escoltant a un pirat. probo sort i del records de les aventures de mariners abans de la era espacial, girò un volant imaginari. cansat s'aixeca, el segueixó, aforà ens creuem amb molta gent, tots el saluden i se'n riuen, fins i tot l'hi tiren fruites vermelles uns xiquets, donem moltes voltes, tot el que pujem o baixem, anem cap al centre i tornem cap al casc de la nau, al final, no debem ser gaire lluny de la seva habitació, potser paret amb paret, m'obre la portà i em deixà entrar, es la sala de comandament i al vell mig hi ha un timó dels antics. resultà evident que res no funciona, la nau va a la deriva. bé amb la taulà d'aqui un parell d'anys els podrè desviar, quan siguem més aprop i les ones de radiació siguín més fortes. l'oficial renprén el camí cap al seu habitaclé, no el vull perdre enmig del caos de la seva nau. al entrar observò a una velleta amb un ganivet a la mà tallant la meva taulà, estic atrapat amb ells, el capità escridassa la vella, i la fa fora a empentes, inmediatament, agafa una bossa, l'omple amb cuatre coses, és gira cap a mi, i potser somriu, no ho se. amb les dues mans m'extèn la gorra d'oficial, al sostenir-la, dona mitja voltà i se'n va.

No puc arreglar la taula, potser podrià arregar la nau, però necessitarè ajuda, la millor opciò establir comunicació amb la central o tornant al campament base, o fabricant un hyper-radio...

El que tinc clar és que no serè a la nebulosa quan arribin les anti-orugues.

...Foc gelat...

I van tornar a fer un salt endavant. van trobar el sant, congelat a l'estaciò orbital, estava conectat a la red de subministrament, però no n'absorvia res aparentment, era mig transparent i les mesures de temperatura o signes vitals eren impossibles de pendre així com intentar tocar-lo com fos. La gent hi anava en processò, i com una plaga s'extenia el estat del sant. al cap dels messos l'estaciò orbital doblava els seu tamany si i contaves el cossos transparents que hi flotaven alrededor. els cossos van començar a organitzar-se, s'ajuntaven espontaneament, alineats amb els caps en una mateixà, direcció. La nau va començar a brillar, un foc gelat la embolcallava, tocar-lo significava integrar-te a la nau, comença a moure's, l'aura gelada recobria tota l'estació orbital i l'escala al cel, el foc inmobil seguia unint la nau amb la terra, al cap de dos dies va desapareixer de la vista, el rastre blau es perdia en l'infinit. 

...L'emperador

La ocupació principal era fer-se fotografies amb els turistes que venien de tots els confins de l'univers, els tractats a la terra impedien que les fronteres del pais es moguessín, i el control de població dut a terme i fins i tot el van abaixar més per poder augmentar el transit de turistes.
Poc a poc van a anar fent retrocedir el país a tecnologies pasades, convertint el país del mig en un gran parc tematic, la zona prehistorica al nord-oest i avançant en les epoques a mesura que baixaves pel yang-tse. els païssos del voltant es van veure afectats pel retroces històric, cada any els espectacle més esperat erán les invasions mongols. Per captar turistes altres regions van fer retrocessos similars, Atenes i esparta, el centre de Londres, la peninsula Iberica (no va costar gaire) sempre dispossada a acontentar el turisme. L'emperador tot i portar les regnes del país, va acabar confirmant que era poc més que un actor destinat als visitants, no tenía cap tipus d'influència lluny de la terra, de fet ni podia entregar un planol amb els assentaments perduts en la galàxia...

...Turistes...

 pasaven pocs dies a la terra i es tenien clars indicis a creure que l'unic que viatjava amb el teletranspotador era l'aspecte físic. Els turisites tenie´n que ser suggestionats molt activament a recordar qui eran i do'n venien, invalidant qualsevol dada que pogussín donar d'allà on venien.
L'informació viatjava desde l'altre puntà de la via galcatia en temps relativament nul, però nomès enviaven turistes que no recordaven res, despres s'enviaven els seus records per reinplantar-se'ls.
 a presses i corrents gravant-ho tot per retorar a ser desintegrats, reintegrats al seu país d'origen, i els records gravats reinplantats

...L'imperi...

Algú va arribar a la conclussió que el temps necessarí per crear tots els assentaments del que se'n tenía constància empiricà (observaciò de focs artificals a planetes llunyans, captació d' emissores de radio...) requeria un temps molt superior al que la cronolgia oficial ens transmetia

...Made in...
Per tant no erem a la terra original, era un falsificació made in...

Ref: 

Bradbury i el seus negres emigrant a mart

Aldiss i la seva nau generacional plena de plantes a non-stop
silver surfer
Lu xun i el seu foc gelat