Arcadàpolis

..... Deixar-te a casa........

Dins la privadesa de la meva cel·la continuava el destorb de la ineficàcia, ja no la deixadesa o els actes imprevisibles dels meus congèneres. Les rutines  de l'Arcàdia, seguien tot i les meves queixes.

El robot sempre amb les mateixes preguntes:

-que vol per esmorzar?

-a quina hora vol que el llevi?

 incapaç de fer-ho automàticament després de tants anys seguint la mateixa rutina.

-si sempre em deixo la targeta identificativa sobre la taula, portem-la a la porta quan vaig a sortir! passant la tarja puc obrir la porta i sortir a Arcadàpolis, on puc se interpel·lat per desconeguts, multat sense ni adonar-me’n, aixafat per absurds mòbils.... be he de sortir, ho podria fer tot des de casa, si no fos per les entrevistes.

A la cel·la ho tinc tot, ingeribles, vaporitzadors i el mes apreciat, intimitat...

Però en els contractes acostuma a posar-hi, "entrevista personal", no necessito veure les instal·lacions, ja en veig les dades, més que suficient per fer ne un estudi.

-Arcadi si no sortís de casa, viuria cent anys més.

Com ha pogut passar, he sortit de casa sense la targeta, l'ascensor ha tancat portes i ha seguit fent rutes com si no hi fos, no hi he pogut ni parlar, he sortit on he pogut, la policia ràpidament m'ha reconegut com a no identificat i procedeix a expulsar-me, A mi un dels seus membres honorífics.

Per l' empremta genètica m'han reconegut, però a la xarxa consta que soc a casa meva, en el "sancta sanctorum" privat.

A l’exterior els expulsats s’apinyen a las toveres d’expulsió d’aire contaminat de la ciutat, Única font de calor i aire respirable,

L'Arcadi m’ha fet immortal, consta que soc a casa, ja no acceptaré feinetes, mai sortiré de casa, i l’alarma higiènica mai detectarà el meta del meu cos descompost ni avisarà als de la neteja.

m' acomodo entre les reixes i els batents, abans no es tanquin

Potser algun analista,  d’aquí mil anys veurà el temps d’ocupació de la meva cel·la i voldrà investigar

quan truqui l'Arcadi contestarà "no vol que el molestin".

.....L’ascensor a cap enlloc....

Ja són molts els que parlen d’un ascensor que obre les portes de les cases a mitja nit, si hi puges no et porta enlloc, però allà on obre les portes és descrit de formes molt diverses:

-Un Espai buit blanc o negre, sense fons o amb miríades de estrelles.

-Camps verds plens de petites bestioles en actituds estúpides.

-Boiroses valls amb la porta situada en un dels pics mes alts.

-Perspectives sobre el mar amb un camí d’arc iris als peus.

La gent comença a parlar d’un possible miracle o solució per poder habitar un altre cop el planeta, però des de la policia, afirmem que es només la broma d' algun pirata amb un bon equip d’audiovisuals...

....El concurs....

La mirada fixa en la pantalla, segueix triturant poc a poc el aliment, com a la pantalla el últim concursant, les rodes dentades.

-"m’he apuntat al concurs"- es el moment adequat

-"no tens cap aval ... no passaràs ni las classificatòries.... bé així millor, no ho haure de veure com mors"- em mira, sap que sense mi, acabarà fora d'Arcadópolis.

-"be, ja esta decidit"

Surt-ho i vaig a les claraboies, se que també en te un, miro el cartronet "Glòria o mort", M’esgarrifo en pensar que podria passar si el rasqués, insectes brunzidors, gas letal, una petita explosió... a l’altre banda del vidre les flames s’alternen amb els fums.

"... no existeix la zona residencial del premi..."

Torno al cubicle, ja esta net, potser ara si sortiria a la pantalla, "tinc un aval!!".

....Els últims exemplars....

"...Arcadàpolis te com a màxima salvaguarda el passat de la terra per això ha intentat guardar un exemplar viu de cada, al guardar només un s’estalvia els problemes en el creixement exponencial de certes plagues, els immortalitza gracies a la ciborgia. Avui al programa veurem  un ofici perdut i un vegetal..."

L’arbre i l’escriptor: només en queda un de cada, i no discutirem amb Arcàdia el fet que els mantingui, amb la superfície que gasta el arbre, una planta atòmica produeix més aire i energia, i les tècniques de codificació de l’escriptura antiga són lentes i poc practiques per la vida moderna, i per la descripció que en tenim "relats no necessariament verídics per divertir o fer reflexionar, o ambdues coses..." ens far pensar en lo ensopits que eren els temps de lleure antics.

Aquest dos espècimens tenen interès pel fet de que resten units. sospitem que l’escriptor poc abans de ser expulsat va tenir la oportunitat de veure una llista de feines vacants, però desprès no tenia ben clar que era el que havia de fer. Rebé la instrucció de sentar-se al peu de l’arbre a inspirar-se, i allà es queda, fins que, ja fos per salvar-los als dos o per alguna altra raó van quedar units, pels tubs d’alimentació i manteniment d'Arcàdia. no se sap ben bé des de quant a les fulles del arbre si poden trobar petits textos.

...els premis....

"No hi aigua enlloc,es renten amb radiacions, es hidraten per pegats o inhaladors, el premi residencial sempre inclou una piscina amb aigua real dintre del simulador, veuen el cel blau fals reflectit a l’aigua, els atrau a tots, potser hi entren amb por i s’ofeguen, o fan peu, però no en surten per res, acaben adormint-se i es neguen, o simplement es capbussen per no sortir-ne més"

"Tampoc tenim tants domus virtuals, així podem donar més primers premis"

.... Origen.....

-La fi del món era a sobre, sort d'Arcàdia.

-¿Però que va fer?

-no ho se

-¿Ens va vitalitzar i ens escrigué a la seva programació?

-potser, o potser va fer empetitir la ciutat a tal velocitat...

-no som a l’espai, seguim a la superfície de la terra, amb les flames apunt d’engolir-nos

-no et preocupis, potser són només dos segons, fora d'Arcadàpolis, però a dins: tu i jo podrem acabar les nostres vides i els fills del nostres fills...

-!! però es del tot irreal !! no anirem enlloc, no hi ha sortida ...

-han arribat les visites, aneu a saludar nens.

...la rata...

sembla provat, algú no identificat es mou per les zones no vigilades d'Arcadàpolis, posant en perill el sistemes de energia i producció. No sabem d’on surten, els expulsats no poden entrar per enlloc i sembla improbable que algú pugui voler viure a la ciutat sense voler ésser cuida’t per Arcàdia única font de salvació de la humanitat....

...El fracàs...

...En conclusió només puc dir que les radiacions residuals que creia que servirien per fer funcionar el meu motor, brollen d’un motor similar o igual que te Arcàdia en el seu nucli

...  

per tant no en podrem sortir usant el meu motor.

... Un Desig...

era petit i pelut, i podia passar per llocs molt estrets, jo l’havia desitjat i Arcàdia l’ha fabricat segons els arxius, no em puc creure que provoques tots aquells desastres:

-"era una replica robòtica, controlada per Arcàdia!!"

-Silenci, un desig no es dona a tothom...

...Arcàdia...

"Salvar-los d’ells mateixos" [bis]

Referents

Brian Aldiss trama estelar "judici final"

Concurs mortal del comic book "Lobo"

L'ascensor galactic de Pere Calders

Los premios de Cortazar

Brazil terry Gilliam  

1984 de George Orwell