... al final....
La cabana era fosca menys en un raig de llum que queia sobre la seva cara, enlluernant el seu ull sec i blanquinós.
"El que som només ho sabem al final, quan la obra ja és acabada, passaràs moltes aventures i llocs, al cap i a la fí es el final el que dona sentit a la teva història"
tampoc em servia, potser era el seu últim ale però jo tinc que buscar, no em serveix quedar-me on havia nascut esperant el final.
...Disfressa...
Els trompicons que dono per las obagues valls, aixecant les aus i espantant una llebre que cau als paranys de caça de la gent amagada al bosc, aquella nit passa assegut a prop del foc a compartir la pressa, responen a la meva pregunta així: "Aquest matí esperava a prop de la trampa, quiet ben quiet, per aconseguir-ho era una pedra, res més que una pedra, quan anem a caçar els ànecs, per fer el reclam, ens convertim en ànecs, ens movem com els ànecs per la llacuna, portem plomes al cap com els ànecs. Si el llop baixa de les neus quant fa molt fred, migrem com ells cap al sud, ens convertim en llops, seguim els moviments de les seves manades, encerclem amb ells les presses i els animals ferits com ells.... udolem a la lluna com fan ells..."
-¿i que hi ha sota la disfressa?
...Armes...
A la plana soc incorporat a les files d'un petit grup de combat, saquegem poblats, no demanem permís a ningú, tot és nostre, si ho veiem. L'emboscada ens cau a sobre per sorpresa, surten de la sorra, salten dels pocs arbres, apareixén rodejant-nos als turons propers. Només escapem dos deixant enrere els caiguts, l'ajudo te ferides molt greus, sota les seves ordres no havia pogut parlar-hi, ara amagats entre roques al caure la nit, va respondrem. "som el que vencem, els nostres rivals ens posen a prova i guanyar-los el que ens dona la vida, perdre ens la treu, si pogués vèncer una estrella brillant... els teus salvatges mataven ànecs i ànecs es feien, jo que he matat a mil.lers valc com mil.lers , tant fort com tots ells junts... -¿I el monestir del turó, l'his prenem tot el que tenen, però no els matem, doncs quant tornem a passar els podem tornar a saquejar? ¿els hem vençut o han vençut ells?
...Cadenes...
Sota la ombra d'un arbre retorçat, la persona amb més alta reputació responia a la meva pregunta:
"no s'equivocava de resposta, s'equivocava de enemic, el que has de vèncer són les teves necessitats, no saciant les amb respostes, has de deixar de preguntar-te. No beure per treure la set, doncs tornarà, deixar de Beure, no tindre gana i deixant les necessitats enrere aniràs trobant a tu mateix"
- Però ... ?
"no puc dir-te que hi ha a l'altre banda de les teves preguntes, has de fer el trajecte tu mateix"
- Ja, però...?
"prou preguntes, la millor resposta és : no tinc temps per fotesses, tinc feina a fer" mentrestant m'allarga l'aixada que he deixat al terra.
"Cert, ets precisament això, el que necessites, el que et defineix, sense carències no series res, el que falta et dona forma"
- i vostè, que l'hi fa falta?
"res segueixo el camí, soc un rodamón i el que trobo o accepto.
-Llavors necessites el camí?
"o ell a mi..."
-¿perdona?
"es la tria que fas, el camí fàcil, o per camp a través, no necessito camí per seguir camí, per seguir avançat i trobar noves decisions, nous camins..."
...Llibres...
A la entrada de la ciutat la gent mercadeja i enraona, el meu amic rodamón, els i explica les meves aventures i ens aconsegueix menjar, entre tots els que han començat a discutir sobre les respostes a la
pregunta, un es puja a una pedra i arengà als altres:
"som el que la gent veu i recorda, passem pel món i només deixem la nostra empremta en els altres, quan morim no en queda res més i vivint només tenim això, sabem com som pel que ens rodejà...".
...Reflexos...
un braç entre la gent, em posa un mirallet enfront
"aquests ets tu?"
em giró i no se qui és qui m'acaba de parlar, de entre els carrers un reflex del sol m'enlluerna, entro a la ciutat i seguèixo les pampellugues fins un carreró fosc.
"¿Pots usar els altres com a mirall teu? ¿veure en els ulls dels altres la teva pròpia mirada?"
entró a la foscor, peró no hi ha res, de l'altre banda d'una reixeta la veu segueix:
"Jo he vist en tu qui soc"
-Qui ets?
el mirall esta al terrà, l'agafó peró no hi ha llum per reflectir-mi.
"¿que és el que es confón i barreja amb el que el rodeja pero no canvia?"
"¿que dintre teu no pot ser destruit i pot acabar amb tot?"
"¿que pot decidir no decidir?"
"¿de que et servirà que algú et respongui la pregunta?"
...Corones....
L'aldarull a les portés de la ciutat va arribar a la fortalesa, van enviar els guàrdies a buscar-me i portar-me on vaig rebre una resposta més de la autoritat a la ciutat:
"He sentit la teva pregunta, m'has fet pensar molt. T'explicó ets el que cuides, allò del que n'ets el responsable, soc aquestes terres i organitzo la sembra i la recollida, així com l'us de tota la collita, soc cada un dels pagerols, que viuen sota la meva protecció, allà on jo els mano tenen la seva casa, soc els navegants que creuen el mar en els meus vaixells... també soc el riu que raciono amb comportes i dirigeixo amb canals, soc els núvols de pluja que venen quant els pobles tenen set,a omplir els meus pous i basses i les tempestes quant estic de mal humor i destrueixo les meves propietats...."
",.. sense tu mai hagués pensat en aquestes coses... "
"!et donaré un càrrec a la cort!"
"ja tens la teva resposta ets el que controles. A partir d'ara seràs els meus pensaments elevats"
...Ombres...
La cort va ser el meu regne i en ell vaig jugar amb les idees durant molts anys, fins la nit on tot va fondres, una ombra rondava el llit on jeia postrat els últims temps. A la fi es va dirigir a mi:
"Ja estàs al final hi no hi res, no trobaràs res que imitar, ni t'enfrontes a res més que al buit, tampoc no necessitaràs res més, no hauràs de triar, potser encara algú et recorda, però poc a poc no en quedara res de la gent que t'ha rodejat, quedaràs del tot al descobert i en el teu fons no hi trobaràs res, el teu regnat sobre las ideàs s'ha acabat"
...Respostes...
-T'equivoques! les preguntes que ens fem, les respostes que intentem donar-nos, les contradiccions que usem com eixos de les nostres vides són les mateixes, i encara que no he pogut solucionar el problema que ha guiat la meva vida, mes gent seguira preguntant el mateix, no he desxifrat res però em sento part dels que continuaran buscant ... travessant el no-res, ... la foscor ...
"¡ ja eres res ! ni més ni menys que la ignorància i la obscuritat que volies dissipar".
- al final ... sense respostes ... em quedaré sense respostes ...
Ref:
"Oh Quet Onto soi"(repetir 50 vegades en veu alta on et pugui sentir molta gent)mantra de R.Crumb
Tota la literatura Escombraria que ha passat per les meves mans, que d'un conte així et ven 3 totxos.
Borges i el seu somniador en busca d'un tresor
La novel.la del cap tallat clavat en una pica que parla, que no recordo ni el títol ni l'autor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada