Dones per a escriptors de ciència-ficció

-Fins ara he treballat personatges summament indefinits ¿podria veure que tenen?
Segueixo al venedor a través de unes teles i passadissos.
Tot de cortinetes cobreixén les parets, em dirigeixo a la primera. Un cartell a sobre i diu:

...alien...
-be si no estem segurs si és femení, en te tot l'aspecte.
les teles s'aparten, darrera un vidre, un habitació en forma de cub tot forrat de vellut vermell.
-on es?- un fum groc, o més bé un núvol de pols giravolta al centre de la habitació. s'intueix una forma femenina gegantesca, que no para de moures, tota la habitació és plena de grans daurats, girant.
-per ser un alién, te dos de cada com tothom- el remolí es va calmant, els cos de la noia es va fent més solid, els cabells segueixen girant i movent-se per l'habitació incorporant tot els grans que toca,
s'està dreta mirant-nos, deixaria petit als esportistes més alts, tota ella te un to daurat, els ulls fixés en mi amb uns iris brillants, semblen girar com serres, parpalleja, però les pestanyes són com un parabrisa, aparto la vista. Aixecà el cap, veig el coll com sinfla desmesuradament, com si sota la pell i hagués un cor bategant, torna a baixar el cap, fujo dels ulls, ella atreu inmediatament la meva atenció amb un moviment lent dels braços, ampli un, per davant la cara el altre, ara ja no te boca.  el moviment dels braços no acaba quant fon les mans amb els mal.lucs, es sacseja suaument i els braços es separant del cos per les espatlles.
es mou cap el vidre, com flotant, tot el pes sembla aguantat per la tensa cabellera, els peus en punta com una ballarina, ressegueixen al avançar la llarga cua que com una serp es mou pel terra.  posa  la cara a la meva alçada. Un batec i la superfície plana on hi hauria d'haver la boca, ondula com un brollador sense  força per saltar per sobre l'aigua, les ones  resegueixen tot el cos. Quant para, torna a bategar-li el coll, i tornà a començar. ja no em mirà, no para de bategar i onejar, un dels parells de cames s'abraçen al cos,es creuen sobre els bust. els peus entren lentament a la carn, les mans surten de la pell donant forma als pits, s'arqueja i s'eleva cap enrere, la cabellera entre les cames, penetra en el seu sexe lentament. oneja la pell cada cop més ràpid  , a deixat d'acariciar-se, sospesa en l'aire, el pel fueteja al despendres del cap.
Explota en una gran ona de llum, sense gens de soroll.
-Fa molt que no surt- tanca la cortina
-Be mirem un altre,

...Estàtua..
-Aquesta no parla.
-Ja ho veig, es realment una estàtua
-si ho posa bastant fàcil, la descriu en una comparació al tamany al protagonista, el cabell es una perruca, en te molts models, el més usat és el negre. l'adjectiu ample l'hi escau a tot, al somriure, espatlles, bust, mal.lucs i cul tot, els lectors se'n fan una idea rapida, és un tros de dona i prou, si fa molt que no surt a la història i possa l'adjectiu ample en algun lloc i la recorden.
-Ja
-acostumen a donar-li un càrrec important o algun doctorat per donar la raó al protagonista
-Jo pensava en una protagonista...
-Sap que passa, si la protagonista és mou molt te que perdre molt temps en descriure que passa amb les metes...
-vol dir?
-Ja veurà amb la següent

...Andrògina...
La sala te alguna especie de simulador.
Al centre hi ha la noia, pel pentinat, tot curt menys el serrell taronja que no para de voleiar, les múltiples braçalets de coloraines, tota prima va pintada de cap a peus de camuflatge per una selva de caramels de coloraines, portà unes venes subjectant-li els pits, i si portà pantalons o faldilles no es veu sota les armes i el gruixut cinturo.
No para de córrer entre arbres. amb el braç doblegat prop del cos portant una arma, va mirant en totes direccions, fent voleiar el serrell que s'enganxa ell sol darrera l'orellà, els arrítmics passos que donà no la frenen gaire en la seva cursà, el terreny comença a descendre en la direcció que avança, comença a correr d'esquenes mentre dispara a un enemic que no veig, quan ho fa junta els braços i apuntà peró seguix relliscant pendent avall, practicament no mirà on va, quant ensopega dona una volta en l'aire o una tombarella al terra i seguix baixant relliscant amb les fulles i disparant.
-ara miri, l'hi trec el top aquest que s'ha fet amb les venes, l'hi pujaré unes talles- toca uns botonets
tornà a començar l'escena de córrer entre arbres. amb el braç doblegat prop del cos portant una arma i aguant-se els pits, va mirant en totes direccions, amb arrítmics passos que donà  una teta l'hi colpeja la cara, el terreny comença a descendre en la direcció que avança, comença a correr d'esquenes mentre dispara a un enemic que no veig, quan ho fa junta els braços fent que els pits se l'hi juntin i pujin, apuntà i  segueix relliscant pendent avall, practicament no mirà on va, quant ensopega dona una volta en l'aire o una tombarella al terra i seguix baixant, deixant enrera dos solcs a les fulles...
-No crec que siguí un problema posar-li pits petits o que en escenes d'acció sigui previsora i s'enveni o vesteixi.
La noia a aconseguit pujar a un quadrúpeda estrany, s'amaga dels enemics penjant de la muntura pel costat contrari. L'animal sembla acoraçat, per que encaixa els impactes i les explosions com si res. Penso en els mugrons de la noia contra la pell del animal, arrapada a la bestia amb tot el seu cos.
-és una especie d'humana superior, només l'hi agradà aparellar-se amb els de la seva família, principalment pare i germans.
-i això.
-són la màxima expressió de la evolució, qualsevol altre seria pitjor
-deixem-ho aquí.

...Orlando...
-És un noi?
-Eh, si... ara si.

...Escriptora...
miro  l'habitació, està bruta, hauria de ser tota blanca, però hi taques per tot, ampolles trencades vòmits... en un sofà, que també blanc, seu d'esquenes a nosaltres, el cap cau una mica enrere, no mirà la pantalla, trencada i esginçada, on hi surten fotos d'ella, amb expressió de dolor, la boca sempre oberta amb restes enganxades, mig clucs els ulls amb rastres de plors , el cabell curt, rapat pels costat del cap fins sobre l'orella, una cicatriu deforma la galta dreta des de prop de l'ull fins aprop de la barbeta.
-Vol parlar-hi?
-No crec que em convingui, està en un estat lamentable.
-Be, es una noia molt amigable, només està entrant en el paper de la protagonista del seu llibre, qui vol conèixer les intimitats d'una noia que neix feliç i mor feliç ¿algú feliç? aquest no llegeixen gaire, doncs no abunden o és que són realment curts.
-Bé.
entro a la sala, fora de la vista hi ha una porta, rodejo el sofà, està amb els ulls en blanc, no és mou gens.
-sembla desmaiada.
-està fent bromà. -diu  el venedor des de forà -Vol veure com reacciones.
S'incorporà badallant -cert i la teva reacció a sigut molt freda.
m'assec al sofà, porta jaqueta curta negre, samarreta de tirants i pantalons, blancs i arrapats.
- la cicatriu es de pega- i l'arrenca de la pell
S'aixeca va per la portà i tornà amb la cara neta i sense la jaqueta.
-el personatge que estic creant, no sap controlar les seves reaccions, a certs estímuls reacciona sempre igual, s'arrepenteix després, però segueix actuant igual, per això pensà que és una maquina...
-¿ets mut?- contesto- és un problema molt difícil, un problema místic sobre el albirí i l'animà.
-i l'animà no podia també ser part d'un mecanisme?- em desafia am els ulls foscos, posant un peu sobre el sofà.
-Bé, jo buscava una protagonista no un problema insoluble...
-Així que t'envàs a buscar alguna més fàcil.
-Be quant acabí aquest primer escrit te'l porto i ja em dius si estic al nivell per ser el teu escriptor.
M'aixeco i me'n vaig, sento a l'esquena
-d'acord- espero al llindar- no et giris, com em descriuries?
Me'n vaig sense saber que dir.

...Samurai...
el vidre més gruixut que els altres.
la sala es a les fosques, prem un botó, s'encén una sirena i una llum vermella giravolta sobre una maquinà a l'esquerrà. Llumetes il.luminen la maquinària, un compartiment s'obre. surt una barra fosforescent verda.va movent-se cap a la dretà, poc a poc. veig les cames mig metal.liques quan la barra entrà dins el cos estirat. s'apagà la sirena. al cap d'uns minuts puja la llum lentament. la maquina està parada i la camilla on era la dona és buida. per les parets veig armes, aparells per entrenar, res més. S'ha escapat i la tinc a l'esquena, veig el seu visor incrustat a la pell, en formà d'ulleres de sol triangulars reflexada sobre la fullà de l'espassa, que em surt del mig del pit.
-vinga prou de bromes- diu el comercial.
saltà a traves del vidre, estic astorat. la veig d'esquenes, les parts metàliques cobreixen totes les zones de tendons, i ossos subcutanis, les zones on és contrauen els músculs, i te la pell nua i pal.lidà.
-és un hol.lograma?-pregunto
-no exactament encara que si n'usà. travessà les cosses la molt...
i es cert, la closcà pelada brillant es gira. darrera les ulleres veig una ment que m'analitza i jugà amb mi a i perdó a cada segon i el doble o res és consumà a quant veig que somriu sense canviar d'expressió, poc abans que abaixí la mirada, les línies dels ossos resseguides pel metall, pits acoraçats amb pintà de poder disparar dards o electrocuta al contacte, l'abdomen de grafit, amb la senyal de perill nuclear a sobre, la comportà pintada de groc i negre.
m'estava amagant l'espassa mentre l'obserbava comença un moviment lent, amb el braç esquerrà, va pujant la cadència, saltironeja mentre colpeja l'aire amb força, cops circulars que la rodejant, i cops secs, on deixà l'espassa quieta i el cos en postures, ja encongides ja completament estirada, fent l'espagat o en equilibrí en una cama. s'acabat la demostració,  saluda però no te véina per guardar l'espassa, recolza  l'espassa per la part sense fulla sobre el llavi inferior, aixecà el cap, i empeny endins poc a poc, amb la fulla passant entre les dents frontals, obre la boca per fer desaparéixer el mànec, i saluda com una princesseta. Alça la vista, tornà a incorporar-se, el braç esquerra estirat cap a nosaltres, si ve ser el que va passar, de fet en el moment no vaig veure res més que el vidre tenyit de sang radioactiva i l'espassa travessant el vidre fins quedar clavada a pocs centimetres dels ulls. a dintre la samurai seguia la demostració d'arts marcials a cada cop una espassa sortia del seu cos i és clavava a la paret o al vidre d'on miràvem. Vaig colpejar el botó. A dintre va para el ball mortal  tornà a la camillà, la veia entre la sang verda que s'escorria, la comportà de l'entrecuix s'obrí i la màquina extragué la pil.la atòmica.
-no tenia pensat tanta acció per la meva història.

...deessa...
Flota enmig d'un espai infinit, blanc una deessa negra, opulenta i abundosa, tant que descrita sonarà a deformitat morbidà, però en veure-la només pots pensar en la majestuossitat i imperiossa necessitat de la vida de viure. Desperta i abraça els confins de la sala fent una petita boletà cap a la qual comença a caure, ara el fons es negre com ella i la podem veure en las parts que estan tapant-nos el petit planeta. A mesurà que cau en veiem tota la silueta com es fa petitonà, El vidre actua com a lent d'augment, i el venedor acciona els comandaments per enfocar-la, ja no veiem el fons negre, la deessa va consumint-se mentre cau cada cop més depressa, va perdent les formés rodones. deixant una estela de pintura negre mentre descendeix, la pell cremant fins vèures blanca brillant. Deu  creuar el centre de la boleta blanca, tornat a pujar fins gairebé on era al principi, per que és tornà a veure el fons negre i el punt de llum ben petitet. però tornar a baixar. ara recollint tot el rastre que ha deixat, en un cabdell com els que agraden als gats, baixà molt més lenta ara, a mesurà que va recollint el seu antic rastre va tacant-se les mans i a mesurà que s'eixugà les mans al cos tornà a pintar-se. segueix recollint i la bola ja és més gran que ella molt més gran, la fa rodar corrent-hi amb grans salts. només la veiem quan corre per l'horitzó de la bola que girà sota els seus peus. Ja a recollit tot el rastre i ha parat de corre no sabem on és.
-mira això- fa zoom enrere i tornem a veure la bola blanca amb un punt negre al mig contra el fosc infinit, tornem a caure el planeta obscur,  s'obren uns ulls sobre la superfície, el blanc dels ulls l'iris negre, la nineta blanca, amb un punt negre al fons, on s'obren un ulls...
-¿que es això?
-potser et servia...

...Mantis...
Una donà vestida per anar un sopar de gala o a l'estrena d'una pel.liculà on eclipsaria a la protagonista, però només passeja per casa, parlà amb la tele, i va rebent paquets que entrén per un transport neumatic. arribà el sopar, arriba més robà, es canvià, i noto unes erupcions cutàneas verdes en els colzes. la aire es calent i humit però ella no sua, es veuen taques a les parets i entelats els vidres i als plats i gots a taula. segueix cridant a la tele, tornar arribar roba es  tornà a despullar, aquest cop em fixo més, s'està una estona provant-se pentinats en el mirall que ha d'anar eixugant i el verdet està també sota tot el cabell. es veu el verdet als colzes i se'l treu amb una llima i torna a vestir-se, amb el nou recollit fantastic.
arribà el marit, i un altre paquet amb més menjar. La donà saltà sobre seu amb ansià i abraçant-lo, li mossegà l'orella, poc es queixà per haver-li fet sang, bé amb molta gana, s'asseu a taula, i va engolint, el que ja hi havia preparat, el que acabava d'arribar i un altre paquet més. la sala es tota la casa, el sofa a una ordre es converteix en llit on l'home realment inflat s'estirà, la dona escinça la robà. L'erecció de l'home és força impresionant la dona es posa dempeus sobre el llit amb els braços oberts, poc a poc l'home és va dessinflant, tardo en donar-me compte, l'home està expel.lint un gas que els embolcallà a tots dos, la donà respirà molt fort, tant que deforma la caixa toràcica. es queden inmobils una estona, de les orelles primer i la boca i els narius començen a brollar unes perletes transparents, que enganxifoses rodolen cap avall, ella les va portant com pot cap als braços, el homé inmobil amb les va rebent a la boca oberta, quant paren de sortir, es de dedicar a recollir les que s'han perdut cos avall i les va possant a la boca del seu marit.
-En serio? tens res més estrany?
-l'invasió a començat, vinga mirem un altre.


...Software...
-T'explico, potser la millor manera d'incluir personatges femenins és describint-los poc.
-perdona?
-Veuràs, incluint aquet software inteligent al text, coneixem el gustos del lector, peró fent referencies poc precisses a la femina,s'aconsegueix que treballi més la ment del lector, aconseguint millors resultats que intentant descriure com incidia la llum sobre el pomul mig tapat pels cabells, quant la restà de la cara era a les fosques o com somreia d'aquellà formà tant especial sense haber d'enumerar els músculs de la cara i les marques en l'expresió de tendons. si dius tres caracteritiqus poc definidés, qualsevol home trobarà en els seus arxius una noia que l'hi agradí que les compleixi...
-dit així
-si no és molt concret ondulat pot ser rissat o casí llis, fosc millor que negre i podra ser rossa, millor.
-ja tentenc...
-Peró en graus alts d'intervenció del software, el text pot descriure la noia que acabar d'entrar al autobus, o la d'un anuncí que el lector quasi no ha vist, però aixó va be per coses curtes, per protagonistes, millor ben poc definit, i t'estalvies el cost d'integrar el software, utilitzar amors passats a demostrat causar un fort rebuig dels lectors, per aixó el grau fort a novel.les no s'usa...

...Prix...
-No se, no és el que busco.
-Bé, la veritat es que en exposició tenim coses ben rares, la gent buscà originalitat.
tenim l'arxiu, si vos fer-hi una ullada.
m'hi vaig possar amb ganes, i va anar per llarg, vaig trobar una, fortà, independent, sense cap problema per mostrarla ja gran, possiblement amb problemes per aconseguir els drets, tot i que només sortia en un conte, en unes poques linies. La pilot Prix.
creada prop d'un vortex de probabilitat com a copia del pilot Prix, la podía fer escapar de la bogeria de nau plena de Prix, on algún Prix ja començava a assetjar-la, tants anys navegant sol, te que fujir abans que el pilot Prix s'allunyi del vortex, eliminant les copies. Ella saltara de la nau en el moment just que el entrepa adelanta la clau anglessa, satelits de la nau per accident, l'entrepà a caigut mentre stenia la roba, la clau anglessa n una reparació, calcular-ne les orbites era l'entreteniment abans del accident que la creat, recuperaia amdues coses i apropant-se al vortex multiplicaria les claus anglesses per fabricar una nau, i amb els entrepants fabricaria el bio-fuel per moure-la i com no podria ayunyar-se del vortex, viatjaria endins del vortex. I no hauria de preocupar-se de la conversa tindria infinitud de companyes com ella.

....Albà...
Abans de marxar no puc deixar de pensar en fer la segona part del mecanoscrit del segon origen...
I la noia asseguda a una màquina d'escriure, pica amb afany la mentida que explicarà als seus descendents, sap que s'ha equivocat, En Didac estirat boca terrosa, amb el cap esberlat, un nadó plorà embolicat en unes mantes.
-Testaves tornant com aquells submarinistes, com el meu pare quant tornava tard de la feina.
segueix treballant amb un repicar constant, com quant pedrega o plou sobre la uralita.
-ell no tindrà cap contacte amb el món passat, serà diferent.
Però s'equivoca, estarà amb ella i ho sap.

Ref:
Herbert
Asimov
Heinlein
Virginia Wolf
Wiliam Gibson
Moebius
Aldiss, Bradbury
Lem
Pedrolo