Patentat

... Titanic II...
L'exposició constava e centenars de quadres, d'uns dos pisos d'alçada, tel.les blanques amb milions de numerets minúscul impresos a sobre, s'enduien l'artista emmanillat mentre cridava "no es poden patentar els números!!". El primer quadre de l'exposició, titulat: "L'ull de James" era un  fragment del codi digital d'un fotograma , on es veu l'ull del protagonista de Titànic. El creador deia que contenia una explicació a l'existència.

En la seva defensa el pintor va al.legar que si es podien patentar números, tancarien la paradeta de les patents, doncs per encriptació, ja estaria tot patentat en la pel.licula Titànic, d'on havia tret tots els seus fragments de codis per els seus cuadres... al final ho van haver de tapar tot, si més no quan amb les eines i paraules claus adequades  per desxifrar els fragments de fotogrames, va trobar no se quantes formules farmacèutiques, dissenys de de circuits i obres musicals o visuals patentades despres de la filmació de l'enfonsament del vaixell més gran del món. L'artista va desapareixer i a partir de llavors es patenten les pel.lícules pixel a pixel, garantit pels perits cromàtics, que cap te el mateix color a cap altre pel.lícula del mon...
Comencen a tindre dificultats per trobar un nou negre...

....Gravitó....
-Eureka!!
- Que passa has arribat a alguna solució?
-Ja arribat la patent... (remena papers)
-Peró no em vas dir que la formulà la teníem, però no tenia cap aplicació practica, la maquinaria era molt cara i...
-Si però ara tinc la solució, la patent de la gravetat és meva, si no em pagues una morterada no te la deixo usar.. ji ji
Per sorpresa de l'ajudant, sota la mirada de satisfacció del mestre, comença a flotar pel laboratori.
El sorprès es el vell científic quant l'ajudant diu:
-aixo no serveix per res, com pensar cobrar per no usar la seva patent!!

... Dorémi...
-han afinat algunes notes, i en l' harmonia per alguns instants ha sonat el numero deu dels vitels, i alguna cosa que recordava el soroll rosa del pioner... i el nombre de sons es correspon amb..
- esperi, ja hem sortit del teatre, per no fer esperar el public però encara falten els últims compassos.
-com diu?
-ara quant arribem a l'estudi trèiem la coberteria i fem uns arpegis i estirem la cua al elefant un parell de cops.- dissimuladament passa uns bitllets al inspector de música original.
- Be així tot queda arreglat, i recordin siguin originals, encara queden notes per descobrir i procurin no repetir-se tenen a la seva productora a sobre, ja saben... siguin originals.

...Ja no saben com morir...
Fa dos-cents anys el artista  Xeorg, va saltar des de el seus pis fins una telà emmarcada 17 pisos més abaix, el seu marxant va crear un exercit de clons del seu protegit, per mil.lers van anar morint. Totes les morts van ser gravades,  reproduïdes en pintures, escultures, filmades, congelades en silicona ....
Per aixó existeix la tassa a mort no original, que segueixen cobrant els clons del Senyor Xeorg i els del marxant. La taxa per mort al llit fa 100 anys que te una reducció del 50%, encara que últimament la gent va a tirar-se  al pont de Voltregà, l'únic pont on Xeorg no es va tirar, així, el difunt  no carrega de deutes a la família, Es un pont força baix i fan falta uns quants intents, i al no fer-ho a la primera es poden saltar el pagament de "mort per caiguda de pont simple". els inspectors están atents a que els suïcides facin tots els salts ells sols, sense ajuda dels familiars, en cas que no fos així, Xeorg no cobraria, però han d'avisar la justícia per castigar l'assasinat.
Els intents de patentar la mort "saltar varies vegades del pont de Voltregà", no ha rebut el suport de cap critic d'art, -encara no hem vist cap amb un sentiment èpic, simple gent esquivant un pagament- Tot i el prohibitiu cost del "suïcidi per patentar una mort", ningú a passat el filtre de la crítica, encara que moltes cooperatives i associacions  ho han intentat.
Tant els crítics de defuncions artístiques com els Voltregins esperen amb impaciència la visita de l'artista suïcida, per acabar d'un cop amb la fortor i els visitants plorosos uns, i la disminució en els ingressos els altres.

Xeorg i el seu marxant estan molt ocupats actualitzant el catàleg a cada nou medicament, aliment, vehicle o producte nou que surt al mercat, i el pont de Voltrega requereix cert entrenament per assegurar que pot caminar amb les dues cames trencades, doncs el "salt de cap" fa molt que el tenen patentat.

...Denúncia...
-Ha passat avui al matí sortia de casa i un Veí portava la cançó al mòbil, no se per què no he pogut para de cantar-la en veu baixa tot el matí, desprès a casa l'he sentida en un anunci d'un automobil i un altre cop al cap sense poder pensar en practicament res més....   en total haure taral·lejat la cançó unes deu hores, com soc un ciutadà responsable venia a denunciar-me jo mateix per aquesta usurpació dels drets d'autor!
-Si tothom fos com vostè.

...L'invent...
Una petita oficina, de les de porta amb vidre fumat amb el nom de director a sobre
-Si no especifica com funciona el invent no el pot patentar.
-Be doncs guardi-ho com a obra literària.
-Aleshores hauria de tenir paraules...
-Doncs en obra pictòrica, o el que sigui, l'important es que es conserví en bon estat
-qui paga mana, portà el efectiu?
Arrossegà les barrés de metall per sobre la taula, cap el director, que procedeix a archivar el bloc de papers amb molta cura. Una llum inunda la sala, surt d'una porta oberta just darrera de la cadira del inventor que ha desaparegut. De dintre de la porta surt la pistola de un cow-boy futurista. el director, tremolant poc, com si hi estigués acostumat , comença a esquinçar els fulls del bloc poc a poc, i a  mastegar-los, la porta es va esvaint fins que arranca l'última fulla de les tapes, que ja no se'n intueix res.

...Memòries...
Quant vaig néixer, no quedaven noms lliures, començaven a posar números de serie, a mi en un gir força original em van posar set espais blancs, s'esciru "       ", quan me'l pregunten em quedo tres o quatre segons amb la boca oberta sense emetre cap só, el meu nom no sona gens... De la meva infància no puc explicar els jocs a que jugava amb la meva classe, estan tots patentats, dels contes i llegendes no en puc dir ni el títol sense pagar royalties, amb la família no ens veiem gaire i no tinc ganes de contactar per pagar pels seus drets d'imatge, de les feines que he realitzat no puc mencionar res tampoc per els contractes de confidencialitat. Poc més que el meu nom puc donar i no m'inventare la meva vida, si coincidis amb alguna altre el judici podria ser llarg i car. He viscut una vida que no em pertany i ara poc en puc dir, ha estat molt  XpR3WO (sentiment patentat per l'autor).

...el peix que és mossega la cua...
Amb el temps que corren com per gastar en paraules.. en fí, el que están llegint no és català es l'idioma patentat per mi anomenat Lacat, el català tot i tenir molt pocs escriptors de ciència-ficció te tots el temes "tocats" per la gran pedra de la novel.la catalanà, no pots escriure ni millor, ni més que éll, ni tans sols llegir més que el gran mestre Pedrolo, per aixó si vols ser un escriptor original en la teva llengua, millor te la inventes desde zero.
(el lectors catalans no haurién de tenir masses problemes en llegir Lacat, les discrepancies ortográfiques haurién de ser mínimes).

...La maquina de patentar invents...
Trobar el punt quiet del univers va ser un procés llarg i complicat, que el localitzéssim quant faltava poc per que passe prop de la terra, si va ser una sort, el satèl.lit va ser dissenyat, muntat i col.locat en el punt de quietud absoluta en el poc marge que teníem, , un cop al punt fixe s'allunya de la terra, cada cop més ràpid fins a aconseguir velocitats superiors a qualsevol observada, el satèl.lit en aquell moment haurà perdut tota la massa però els algoritmes carregats en el satèl.lit seguirien executant-se en format de radiació  i acabarén la iteració infinita. l'algoritme només consistia en enviar la successió del números naturals, el satèl.lit no tenia res on gravar, però si podia enviar una senyal cap a la terra, mai arribaria però estava enviada. en el judici van acceptar  que havíem aconseguit escriure tots els números naturals,  la part  de demostrar en el jutjat que havíem escrit tot, lo descobert ja, tot el per descobrir i el que no s'arribaria descobrir mai, les farregoses explicacions sobre encriptació, o les discussions filosòfiques  sobre el mon de les idees de Plató i assignar a cada idea un nombre natural, van donar més problemes que el fet de que no poguéssim rebre ni enviar res al nostre satèl.lit. Vam passar a la historia com els primers en escriure una successió infinita... però de diners res.


Ref:
"Ciberiada" de Stanislaw Lem
Leonardo da vinci i el seu ajudant de la tele infantil
Pedrolo
L'ull de Leonardo di Caprio a 'escena final de Titànic
els anuncis de cotxes
Criptonomicón de  Neal Stephenson